2020 Gibraltar, Portugal, Chillida.

Amb la intenció de completar els Bigs ibèrics per part de la Núria, tirem avall i fem una parada a Xàtiva per rendir homenatge a la ciutat que conserva la memòria dels fets i rememora la ira del vencedor.

També conserven la tradició de l'orxata amb fartons

L’endemà arribem a Alhama de Granada

i, ja des de Viñuela, ataquem el Puerto del Sol, 1085 m. per Periana, a la província de Màlaga. Són uns 20 km amb dues pujades ben diferenciades, la primera des de Puente de Salia fins a Periana per una bona carretera fina i acabada d’estrenar. Al arribar al poble hi ha un bon descans i una baixadeta que després d’un trencall a esquerra dona pas a la verdadera pujada al coll, poc més de 6 km, primer al voltant del 8% i després del 6. Primera part voltats d’oliveres i després amb vegetació escassa.

Baixem pel vessants nord cap a Alfarnaje on esmorzo uns xurros amb xocolata, el menú de gairebé tota la parròquia,

i per Alfarnatejo, retornem cap a Periana i Viñuela. Total un tomb de 54 km. I més de 1000 m de desnivell.

Pujat el Sol, des de Viñuela ens traslladem a Gibraltar. Allà, ens costa trobar la ruta de pujada a la roca. Quan la trobem el pendent és prou dur, molta estona amb dos dígits i repetidament al 15%. Arribem a la bateria O'Hara, amb visita dels habitants,

 i després a sobre l'estació del telefèric, una altra reixa.

Es fa tard i tirem avall per rampes estretes i també de fort pendent, cal anar en compte. En total es remunten 368 m de desnivell en 4 km. Pujada perdedora i gens agraïda

Entrem a Portugal pel sud i fem nit a Serpa.

L’endemà fem un tomb per Mourà fins al pont damunt el Guadiana;

tornem per Vilches, on esmorzem, i tornem a Serpa. 75 km força planers.

I ara toca pujar a Torre, una estació d’alçada que acull la carretera més alta del Portugal continental, arribant a 1991 m. Una mes que respectable pujada pel SE des de Covilha, 20 km al 6,5% de mitjana i +1300 m, poca broma, fàcilment un parell d’hores de feina.

I la festa comença als mateixos carrers de la ciutat amb rampes per damunt el 10%. I al voltant d’aquest pendent es mouen els primers 9 km -tret d’algun petit descans- fins arribar a Penhas da Saúde. Aquí ve un canvi de vessant, de paisatge i d’inclinació: una baixadeta de poc més d’un km per vadejar, canviar de muntanya i contemplar la segona part del menú del dia. Paisatge salvatge, immenses roques magmàtiques de granit, un parell de llacs artificials

i una segona pujada, més aèria però de dificultat similar a l’anterior, també voltant el 10% i superant-lo escadusserament. 

A dalt una explanada, cap indicació de l’altitud i el nom del cim només a la porta del bar, miraculosament obert. Un dia esplèndid, ben diferent de quan el vaig pujar pel vessant NO, el de Seia, més llarg i que no recordo tant interessant pel que fa referència al paisatge. Això sí, aquell dia feia una ventada que, sobre tot a la part de dalt, tombava la bicicleta. Però llavors, deuria ser setmana santa, hi havia una mica de neu i gent jugant amb el trineu. Avui brilla un sol espectacular, un dia esplèndid i a dalt ni tant sols fa calor. Prou satisfet de la pujada a Torre, 1300 de desnivell sense posar peu a terra i en menys de 2 hores... Encara aguantem. I la baixada una guapada, bona carretera i suficientment revirada a la segona meitat, per saborejar-la.

Per la Núria ha estat el darrer Big de Portugal. Ara queda el darrer de la zona anomenada Iberia.

Al pont sobre el Douro a Barca de Alva, seguim el riu pel cantó portuguès.

Tornada per l’interior per carretera estreta, antiga i precària, com les d’abans. Un tomb de 40km.

A Galícia, a Cee, prop del cap de Fisterra fa força vent, amb ràfegues importants. La idea era pujar el duríssim mirador d’Ézaro però la prudència no ho aconsella. Al peu faig mitja volta. La cascada cau directament al mar.

El Camino sempre present

I l’endemà ataquem el Puerto de Ancares pel vessant de ponent, des de Piornedo passant per Suarbol. 10 km i 711 m desnivell, amb baixadeta intermèdia. Mala carretera fins a Suarbol i dures rampes a continuació.

Quan entronquem amb la que puja de Balouta pel cantó asturià la carretera és més ampla però aviat tornen rampes de fins al 15%, com al tram anterior. 

I la Núria celebra haver completat els 125 Bigs dels estats de la península Ibèrica.

A Piornedo, com a l'asturiana Balouta, hi han pallozas visitables.

Ho rematem l’endemà pujant al Puerto de Somiedo des de Pola de Somiedo i després al Valle de Lago.

Somiedo és prou regular a l’entorn del 7% i, a dalt, aplana gairebé un km.

Valle de Lago es molt irregular, alternant trams sostinguts molt exigents, de fins el 16%, amb descansos importants. Al final el llac es bastant decebedor.

Per descansar les cames fem una etapa relativament plana al País Basc amb parada a Gernika

Seguim la ria cap al mar, la Reserva de la Biosfera de Urdaibai des de Gernika-Lumo cap a Mundaka

i després fins Bermeo.

El final del viatge és a Hernani, on hi ha el Chillida-Leko, un espai espectacular dedicat a l’artista basc.

Amb una curiosa dedicatòria d'una esculptura a Luca Pacioli, el frare italià inventor de la comptabilitat per partida doble...

De l’Aldea a Portbou per l’escaire

Compro un entrepà a l’estació, me'l menjaré al tren. Surt amb retard, són 3/4 de 9. A 2/4 d'11 som a l estació de l'Aldea i iniciem la ruta ciclista.

Seguim l'Ebre pel marge esquerre, pel lateral de l'autovia, cel de plom, gens de calor. Travessem Tortosa i seguim cap a Tivenys i la magnífica i tranquil·la carretera del coll de Som, amb bones vistes sobre el riu i les seves ribes conreades.

Coronem, baixem i fem un pastisset a Benifallet. Travessem l'Ebre per primer cop

i iniciem el pesat coll de la Torre cap a Gandesa. Per fer-ho més amable ens desviem cap al Pinell de Brai i fem visita a la catedral del vi.

Reprenem el camí i amb força vent coronem el coll i baixem a Gandesa. Dinem a la mateixa rodona, al Sibarites, molt bé i força gent. Per la tarda el vent s'incrementa. Hotel Piqué, també amb força clientela per sopar.

Sortim d'hora amb fort vent ben molest, cap a Villalba dels Arcs i la Pobla de Massaluca, pujar i baixar. Passem el Matarranya, forta pujada a Faió i baixa amb giragonses cap a l'Ebre.

Nova travessa del gran riu a tocar de l'espectacular aiguabarreig amb el Segre

Entrepà a Mequinensa,

Un mar d'aigua, travessem també aquest i pugem pel marge esquerre, passat la Granja d'Escarp, aiguabarreig amb el Cinca. Gran extensió de fruiters, fruita de pinyol de tota mena, immensos bancals per Seròs,

Aitona i Soses on fem una paradeta.

Pensava que amb l’autovia la nacional estaria menys transitada i no és així, però ara ja hi som i la seguim fins a Lleida, hagués estat millor anar per Torres de Segre... Entrem i dinem a Lleida,

a la Rambla de Ferran, ben solitària malgrat ser sant Anàstasi, la Festa Major i dia festiu. Hotel Ramon Berenguer IV, davant l’estació, bon lloc per guardar les bicis.

A les 10 de la nit el castell de focs ens agafa al llit.

Ha amainat el vent però cal tapar-se, fa fresca. Per la carretera de Torre-Serona, direcció Albesa i cap a Almenar i Alfarràs on agafem la nacional, especialment poc transitada. Passem el gran tub i a la dreta cap a Castellonroi, Valldellou i Castellserà. Entrem al poble, cafè, aigua i una magdalena. Continuem cap a Estopanyà i pugem al poble a fer un bon entrepà. Per sort parlem amb un del país i ens informa que el pas per la presa de Canelles està barrat i no es preveu l’obertura abans d’un any, ell mateix es presta a confirmar-ho per telèfon i ens informa del pas alternatiu per sota la presa tot i que a l'altra banda s’ha de pujar per pista, uns 7 km. No tenim altra alternativa, veiem al mapa que la pista empalma i anem-hi. Primer pugem el coll de la Irene, de 680 m, que ja el tenia fitxat. A peu de presa travessem la Noguera Ribagorçana i amunt.

Els trams rectilinis són prou ciclables, les paelles i corbes tancades, amb massa pedra solta, gairebé impossible, les baixades força perilloses, baixo molt agafat als frens, uns caiguda aquí pot ser molt complicada: no ens creuem amb ningú al llarg de més d'una hora. Acabats els 7 km empalmem amb la pista que puja de la presa, no pas amb la carretera, 2 km més de grava. Per fi arriba la carretera a partir d’una granja, però està feta caldo, grava, forats, picadíssima. I baixa de mala manera, altre cop agafat als frens. Finalment Vilamajor i la bona carretera cap al Port d'Àger. Uns 5 km de pujada civilitzada. A dalt pinta tempesta, fort vent i comença a caure aigua. Però és rapidíssim i aviat som a Àger, a l'alberg. Ens indiquen que podem fer un entrepà a Lo Torres, perfecte.

L'endemà fa fred i ens tapem bé per baixar al Noguera Pallaresa, passem el congost de Tarradets i aviat agafem la carretera vella a la dreta, creuem altra cop el riu, uns quants túnels i ja som a la que puja a Llimiana, una bona pujada que no s'atura al trencall del poble,

remunta tota la vall de la Barcedana i fins coronar l'Hostal Roig, a cota 1080. Durant una estona compartim pujada amb uns que condueixen bicis elèctriques. Cap lloc per menjar ni beure.

Baixem uns 4 km i agafem uns pista a l'esquerra, el GR-1, que indica Toló. Seran uns 3,5 km, preferentment de baixada, suportable amb roda prima.

Sortim a la carretera que puja de Sant Salvador de Toló i ens queden poc més de 5 km de pendent civilitzat fins coronar el Coll de Comiols a cota 1100.

Ràpida baixada fins al trencall a esquerre cap a Ponts, que també seguirem a esquerra cap a Politg, amb una gran sifonada per travessar un dels braços del pantà de Rialb,

amb uns 3 km durs per tornar-se a enfilar a la serra d'Aubenç. Tornem a assolir la cota 900 i agafem la baixada definitiva que per un trencall a dreta ens durà a Tragó, on localitzarem un pont penjant que travessa el Segre i ens duu a Oliana.

Primera parada al restaurant Palau, plat de macarrons, com quan anàvem a Andorra

Des de l'hotel, fabulós paisatge sobre el Montsec, a ponent i al nord.

L’endemà, recordem les anades a Andorra tirant amunt per la C-14, evitant els túnels.

L'etapa serà dura i no duc res a les butxaques. Parem ja a Organyà, cafè, croissant i un parell de pastissets a l’esquena. Aviat trenquem cap al Montan de Tost, 12 km de pujada i gairebé 20 paelles. Alguna foto del dibuix a la muntanya.

Més endavant s’acaba l'asfalt amb dos km cara amunt per pista en bon estat, fins els 1336 m, un altre cap avall fins al Colldarnat, cota 1273, i un altre fins recuperar el bitum. 

Forta baixada per la conca del riu de la Vansa fins al llit i el remuntem a graons per la Barceloneta i Sorribes,

cap a Tuixén, parada i fonda.

Tornem a tirar amunt seguint el riu de Josa per Josa de Cadí

i 5,5 km més seguint el Cerneres fins dalt al Coll de Josa, 1620 m i punt culminant de la ruta.

Després de remuntar la conca de l'Ebre durant 5 dies des de l'Aldea, saltem a la del Llobregat baixant poc més de 3 km fins a Gósol.

Una jornada de 80 km amb gairebé 2000 m positius, una bona pallissa.

Fa fred sortint de Gósol a 1425 m.

Passem els imperceptibles colls de Cap de la Creu i de la Trapa i entrem en calor en el llarg repetjó després de deixar Saldes a l’esquerra. Ens acomiadem del Pedraforca

Ara travessem el Llobregat i el seguim fins la Pobla de Lillet, on parem a treure roba i fer un mos.

Passem la llarga Merolla, passem el Freser, Campdevànol i Ripoll, on travessem el Ter.

El seguim cap a les Abadesses per agafar la tranquil·la i oblidada collada de Sentigosa, 1060 m.

Coubet i ràpida baixada cap Olot, on arribem abans de la 2 per dinar.

De matí, també fa rasca sortint d Olot, cara avall, fent giragonses al voltant de l'autovia i creuant i seguint el Fluvià a Sant Joan les Fonts. El trajecte és ràpid, passem Castellfollit de la Roca, Besalú i anar fent cap a Figueres, al cor de la ciutat. Esmorzem al Dalícatessen, on l'amo ens retrata les bicis amb els paquets i a nosaltres mateixos.

Seguim cap a Peralada, passem la Muga i el Llobregat d’Empordà, Garriguella i després la nacional, massa concorreguda fins passat Llançà. Magnífica la costa de l'Alt Empordà, coll de Sant Antoni, 70 m, per arribar a Colera i un bon apoteosi final amb la pujada i baixada al Coll del Frare, 202 m, darrer obstacle del magnífic viatge.

Estació, Portbou i coll fronterer dels Belitres des de dalt del Frare.

Baixada i apoteòsi final al passeig de Portbou

I cap a casa.

7 dies, 7 etapes, 592 km i 9.065 m pujats en 30 hores de feina.